Un prisma floreix

IMG_20141115_161839

Un prisma floreix en els esclats cristal·lins del recipient
com un pensament arc-de-sant-martí: la felicitat
existeix en l’instant.

Bella Akhmadulina (1937-2010)

Anuncis

Versos escrits en una nit d’insomni a Tbilisi

Jo – que vaig ballar sota la lluna de Mtskheta,
Jo – que vaig plorar amb cada múscul del meu cos,
Jo – que vaig ser una ombra, una línia feble,
Allunyant-se de l’església de Sveti-Tskhoeli,
Jo – que vaig ser un fil de plata nu
Empès pel forat de la teva agulla, Tbilisi,

Jo – que vaig viure sota els estels fins al matí,
Amb la sang congelant-se en el teu hivernacle,
Jo – que no puc dormir a les nits,
Que amb la bogeria espanto els amics
I tinc ulls amb pupil·les de semental,
Que retorno dels somnis com un animal engabiat,
Jo – que canto de matinada al pont:
“Perdona’ns les nostres ofenses.
Tingues pietat dels nostres pobres estómacs famèlics,
fes daurats els nostres regals, hashi”,
Jo – retorçant-me pels carrers, creuant-los,
Amb convulsions causades pels acudits dolents de l’insomni,
Oh, Senyor, com desitjava dormir,
En les profunditats d’aquest llit, com si fos un bressol.
Dormir – agafar el son. Despertar – dormir.
Dormir – sense pressa, tan lentament com beure.
Oh, dormir i xuclar la son com un plaer malaltís,
Un caramel, barrejant els excessos amb la saliva.
Despertar-se més tard, ulls tancats,
Per poder fer-me meu un secret
Enllà del temps, com una ombra al llit,
Amb promeses encara no complertes.
El meu cervell és cec, com un estel apagat,
El meu pols és tènue, com la saba en els troncs adormits.
Dormir de nou! Dormir un segle. Dormir per sempre.
Dormir, tancada, com en un ventre matern.
Bella Akhmadúlina (1937-2010)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 15/09/2013)