Smile like you mean it

smile2

“que el fluir del meu semblant em faci més lluminós”
Rainer Maria Rilke

“Smile like you mean it”
The Killers

INTERPRETACIÓ: Pànic escènic.

Vaig somiar que em queien les dents. No de cop, netament, com els passa als nens quan perden les dents de llet. No. Se’m feien malbé a poc a poc, se m’esquerdaven i m’anaven caient a trossets. Realment angoixant.

He llegit que somiar que et cauen les dents pot indicar inseguretat per una situació que estàs vivint. Dubte. Perdre el somriure: perdre’m a mi. El somriure és la cuirassa. Somriure és dir a un altre que ets inofensiu. O dir estic conforme, o tot em va bé. Fer feliços els altres. No és maco, això? Si em cauen les dents, deixaré de somriure, i si deixo de somriure, seré sospitosa d’amagar alguna cosa: la pena, la ràbia, la melancolia. Un núvol negre sobre el meu cap humà femení simpàtic i impecablement maquillat.

Anàlisi avançat absolutament racional: tinc por de no agradar els altres, tinc por de no semblar inofensiva? Somric perquè vull o per por que descobreixin la negror que em pressuposo? Manca d’autoestima? Per què em cal agradar per sentir-me agradable? Somric perquè sóc feliç o perquè no ho sóc gens? I si somric perquè sóc infeliç, cal somriure? O bé: no és somriure la millor manera d’enganyar l’esperit i actuar contra la pena? No hi ha una resposta racional a un dubte emocional. Només sé que vaig somiar dents que em queien.

Conclusió final sobre el somni: contra la por, contra la pena, cal somriure. Dius estic trista i somrius, dius em sento insegura i somrius. Amb pintallavis o sense. Amb els ulls negats de llàgrimes, si cal. Cal sortir a escena ensenyant totes les dents. Les fotos quedaran molt millor al final del recital. Seran molt més etiquetables, on vas a parar…

Anuncis

Un trist tigre

cheetah and gazelle

INTERPRETACIÓ: Si vols que et mosseguin, almenys busca’t un guepard amb totes les dents i tots els ullals.

Jo era una gasela preciosa i relluent que corria fent saltirons per un passadís que no era un passadís, sinó la sabana. Hi havia un guepard brut, vell, desmanegat, esperant a l’última habitació (que no era una habitació, sinó el seu cau) del passadís (que no era un passadís, sinó la sabana). Jo passava pel seu costat i el veia tot disposat a mossegar-me i li deia:

—A veure, guepard, parlem-ne. No et pensis pas que ets el primer guepard espellifat que em vol mossegar, altres guepards més forts ho han fet moltes vegades i t’he d’avisar que si em mossegues no podràs parar, perquè la meva sang té gust de maduixa i provoca addicció. Si te’n prens més del compte no la digeriràs i se t’assecarà dins de l’estómac i se’t farà una bola tan gran que no podràs menjar ni gaseles normals, de sang amb gust de ferro. I per descomptat mai més seràs capaç de mossegar cap altra gasela de sang de maduixa. La vida perdrà tota la gràcia, estàs avisat.

I el guepard m’ha mirat tot sorneguer i m’ha dit:

—Pensa, gasela bonica, que si et mossego no podràs desfer-te mai de mi perquè els meus ullals estan dissenyats per produir un plaer quasi necròfil a les gaseles de sang de maduixa, que són les úniques gaseles de la sabana capaces d’apreciar-ho. Tu tampoc no ets la primera que mossego. I quan t’hagi buidat ja mai més cap altre animal podrà causar-te un plaer tan potent.

Llavors ens hem mirat cara a cara dubtant per un moment si el que ens dèiem era una amenaça o una simple defensa contra la por. Ens hem fet un somriure sàdic, jo amb totes les dents de gasela i ell amb els dos ullals relluents que li quedaven i hem imaginat, per un moment, ell la sang amb gust de maduixa, jo el plaer de sentir els seus ullals, buidant-me.

I de sobte hem decidit que amb això ja en teníem prou. He fet un salt cap al final del passadís (que no era un passadís, sinó la sabana), ben lluny d’ell per anar a buscar altres gaseles (de sang de maduixa i de sang de ferro) i altres guepards amb més dents i ell s’ha arraulit al fons de l’última habitació (que no era una habitació, sinó el seu cau) del passadís (que no era un passadís, sinó la sabana).

(Més o menys ha anat així. També hi havia una madrastra de la Blancaneus amb un consolador fúcsia que perseguia un Pare Noël vestit amb roba interior femenina perquè li fes sexe anal. Però això no és massa rellevant, psicològicament parlant.)