Un trist tigre

cheetah and gazelle

INTERPRETACIÓ: Si vols que et mosseguin, almenys busca’t un guepard amb totes les dents i tots els ullals.

Jo era una gasela preciosa i relluent que corria fent saltirons per un passadís que no era un passadís, sinó la sabana. Hi havia un guepard brut, vell, desmanegat, esperant a l’última habitació (que no era una habitació, sinó el seu cau) del passadís (que no era un passadís, sinó la sabana). Jo passava pel seu costat i el veia tot disposat a mossegar-me i li deia:

—A veure, guepard, parlem-ne. No et pensis pas que ets el primer guepard espellifat que em vol mossegar, altres guepards més forts ho han fet moltes vegades i t’he d’avisar que si em mossegues no podràs parar, perquè la meva sang té gust de maduixa i provoca addicció. Si te’n prens més del compte no la digeriràs i se t’assecarà dins de l’estómac i se’t farà una bola tan gran que no podràs menjar ni gaseles normals, de sang amb gust de ferro. I per descomptat mai més seràs capaç de mossegar cap altra gasela de sang de maduixa. La vida perdrà tota la gràcia, estàs avisat.

I el guepard m’ha mirat tot sorneguer i m’ha dit:

—Pensa, gasela bonica, que si et mossego no podràs desfer-te mai de mi perquè els meus ullals estan dissenyats per produir un plaer quasi necròfil a les gaseles de sang de maduixa, que són les úniques gaseles de la sabana capaces d’apreciar-ho. Tu tampoc no ets la primera que mossego. I quan t’hagi buidat ja mai més cap altre animal podrà causar-te un plaer tan potent.

Llavors ens hem mirat cara a cara dubtant per un moment si el que ens dèiem era una amenaça o una simple defensa contra la por. Ens hem fet un somriure sàdic, jo amb totes les dents de gasela i ell amb els dos ullals relluents que li quedaven i hem imaginat, per un moment, ell la sang amb gust de maduixa, jo el plaer de sentir els seus ullals, buidant-me.

I de sobte hem decidit que amb això ja en teníem prou. He fet un salt cap al final del passadís (que no era un passadís, sinó la sabana), ben lluny d’ell per anar a buscar altres gaseles (de sang de maduixa i de sang de ferro) i altres guepards amb més dents i ell s’ha arraulit al fons de l’última habitació (que no era una habitació, sinó el seu cau) del passadís (que no era un passadís, sinó la sabana).

(Més o menys ha anat així. També hi havia una madrastra de la Blancaneus amb un consolador fúcsia que perseguia un Pare Noël vestit amb roba interior femenina perquè li fes sexe anal. Però això no és massa rellevant, psicològicament parlant.)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s