Un llençol a cada bugada

Katherine Green, Projecte “Tales from the Launderette”

 

Maligna, triste, silenciosa peste / sobre aquel que rehúye la batalla, / si dentro sintió el fuego.

Ida Vitale, “La batalla”

Què fas de la fe que havies posat en una esperança quan l’has d’abandonar per sobreviure? Allò que s’ha escapçat i ara descansa a terra, o en algun lloc indefinit entre el passat, dins la memòria, i en l’oblit indiferent de tots els altres? Què fas del llençol immaculat que t’han obligat a enterrar, cremat abans, per fer veure que era negre quan el vas posar a rentar? Com t’alces després d’una bugada tan poc neta, com tornes a cultivar el blanc en una terra quasi erma, feta de mentida, de silenci? Com pots llaurar altre cop, quan t’han enverinat el camp? Com descanses, un moment, del cansament d’una galàxia, com reomples de sang les venes i la fas circular amb normalitat, ara que tens quaranta-quatre anys i que el verí no s’aigualeix amb la facilitat d’altres vegades? Com goses fer de Llàtzer per enèsima ocasió, sense haver de sentir pena del que has deixat al sepulcre on t’amagaves? Com vols tornar a caminar quan el que voldries és arrossegar-te fins al primer precipici que trobessis i llançar-te al buit? Oh, sí, respirar l’aire, tan fresc, tan únic, tan últim, tan fàcil de la darrera alenada? Com queda, l’armari dels llençols quan n’has perdut un altre, i ja en són tants?

Cada any és un any menys, i aquest, l’he regalat. Podria enganyar-me, i dir que estava convençuda que el llençol que vaig cedir de bon grat tornaria ben blanc, per donar sentit al sacrifici. Però sé que no és cert, no soc idiota. Entenia que era possible que no tornés mai. Aquest és el joc que m’agrada: llançar el dau i esperar a veure què passa. No s’hi val, ara, a lamentar-se’n.

Em disposo a fer l’última volta, l’inici de la propera volta de l’espiral. Intuiré, en algun moment, una nova bugada, que hi serà, una esperança de blancor llunyana, que hi serà, una tènue olor de net, un moviment constant i eròtic de l’aparell i m’hi tornaré a llançar. Al final l’important ha de ser el nombre de llençols que estàs disposada a regalar. Viure: l’art de no perdre les ganes de seguir rentant.

Anuncis