Hi ha campanetes i guitarres que es respiren en els junys d’adolescència, unes notes excel·lents, presagi cert d’un llarg futur meravellós just davant teu. I els teus peus nus sobre una manta, mirant el cel que ara mateix et sembla etern. Ara hi ha dues, tres persones picant de mans, mirant enlaire, mentre entoneu una cançó que de senzilla, sembla bonica.

I és divertit dormir sobre de l’herba amb l’estiu dins dels pulmons i riure un riure impertinent mentre ja et prens l’enèsima glopada de cervesa ballant al ritme de la vida que ha passat, ballant al ritme de la vida que t’espera, la veus allà? És el futur, just davant teu.

I la suor que baixa suau entre els dos pits i que s’endu totes les pors, i aquesta calma que ha vençut, ja fa un quant temps, la rebel·lió de les entranyes que et cremava cada juny. I poder fer una foguera de neguits i llançar al mar tota la merda que has viscut i prometre’t vida nova que et refresqui amb sal el front, et geli els llavis, et faci tremolar l’oblit. Voler, sí, voler, voler l’estiu.

Aquell pessic al mig de l’ànima que et diu: alça’t i viu. Alça’t i viu.