Antropofàgia


Hi ha un penya segat abocat al Pacífic. Hi ha una casa just al damunt. Hi ha la brisa encrespada. Una finestra amb un llum. La cuina. Hi ha un sol que s’apaga deixant un color rosa al cel. Hi ha un home estès a la platja, que olora la sal. Hi ha algues acostant-se a la riba, hi ha Venus brillant. Hi ha un fetge espatllat per l’alcohol. Hi ha una ment delicada que governa emocions i que mai no s’atura. Hi ha un pont blanc que travessa els seus ulls. Hi ha un any: mil nou-cents seixanta. Hi ha un desesper que s’olora. Hi ha la soledat llargament cercada, que, a voltes, no omple aquest buit. Hi ha un odi potent contra la pròpia natura. Hi ha Califòrnia. Hi ha l’escriptura, la cruel malaltia que se’l menja per dins.

Hi ha una dona asseguda davant d’una taula. Dubtosa, s’endinsa en la vida de l’home, ja mort. Hi ha un ofec constant per manca de comes i punts. Hi ha un hivern que no acaba buscant un estiu massa antic. Hi ha un desig de claror, i d’onades. Hi ha una vida que busca un sentit. Hi ha la feina. Hi ha un any: dos mil catorze. Hi ha una cervesa. Hi ha una cançó. Hi ha la passió. Hi ha la mandra d’escriure i les ganes de fer-ho. I ha un teclat. Hi ha un moment de soledat que per fi arriba i no omple el seu buit. Hi ha una ment delicada que governa emocions i que mai no s’atura. Hi ha un instant, potser tràgic, de quixotesca lluita contra molins. Hi ha Califòrnia. Hi ha l’escriptura, la cruel malaltia que se la menja per dins.

Filla de puta

 
I ara que torna altre cop la filla de puta, m’adono que ja l’enyorava. Que n’acaronava la forma ben endins del meu pit i que des que no hi era, feia fred a les nits, fins i tot en ple agost. I de sobte, el retorn.  Benvinguda altre cop, feia temps que no em visitaves. Endavant, endavant, ja saps que sempre hi ha lloc per tu en aquest temple reclòs, amargat de tant sucre.
 
Com dius? Que has vingut per quedar-te? Va dona, que ja saps que tard o d’hora sortiràs a fer un tomb, i llavors, enganyada, tornaré a somriure i diré sóc feliç a tothom, i els meus riures faran riure i diran quina dona, quines ganes de viure que té. Però tu i jo sabem, estimada, filla de puta, però estimada, que tu i jo som un tot. Que ells van i vénen, que els records d’aquells dies de joia s’apaguen del tot i després sempre quedes tu per consolar-me. Tu sempre hi ets.
 
Estimada, adorada, impregnada de ràbia i horror, la meva filla de puta ja torna, oblidada un temps, a recer dalt de l’arbre, on la vaig camuflar dels estranys, seguint uns consells de bon cor. Però he hagut de pujar a buscar-te perquè t’enyorava, filla de puta, t’enyorava, filla de puta, t’enyorava. T’enyorava.