I ara que torna altre cop la filla de puta, m’adono que ja l’enyorava. Que n’acaronava la forma ben endins del meu pit i que des que no hi era, feia fred a les nits, fins i tot en ple agost. I de sobte, el retorn. Benvinguda altre cop, feia temps que no em visitaves. Endavant, endavant, ja saps que sempre hi ha lloc per tu en aquest temple reclòs, amargat de tant sucre.
Com dius? Que has vingut per quedar-te? Va dona, que ja saps que tard o d’hora sortiràs a fer un tomb, i llavors, enganyada, tornaré a somriure i diré sóc feliç a tothom, i els meus riures faran riure i diran quina dona, quines ganes de viure que té. Però tu i jo sabem, estimada, filla de puta, però estimada, que tu i jo som un tot. Que ells van i vénen, que els records d’aquells dies de joia s’apaguen del tot i després sempre quedes tu per consolar-me. Tu sempre hi ets.
Estimada, adorada, impregnada de ràbia i horror, la meva filla de puta ja torna, oblidada un temps, a recer dalt de l’arbre, on la vaig camuflar dels estranys, seguint uns consells de bon cor. Però he hagut de pujar a buscar-te perquè t’enyorava, filla de puta, t’enyorava, filla de puta, t’enyorava. T’enyorava.
Núria Busquet Molist 
i tant com sí! quan ve emprenya, però si fa molt que no t’habita hi ha dies que es troba a faltar. És l’altra cara del rostre, el mateix jo. i cal que vingui, que hi sigui. Es necessita, de tant en tant, sovint. Que és jo també, que em cal, que li faig falta. I només així es pot entendre que no l’engegui escales avall i que li obri la porta i el cos i el cor.
i tant com sí!
(oh!)
M'agradaM'agrada