I poblares la foguera
d’ombres de dones arcanes,
I digueres, però què fèieu tan ufanes
amb davantal i grilló?
I donares l’absolució
als seus tediosos viures,
les reptares a ser lliures
com, orgullosa, eres tu.
I fongueres les cadenes
en el fons de riota aliena
del teu ignot esclavatge.
I esdevingueres femella
però amb sabates de ningú.
Núria Busquet Molist (28/10/2013)
Núria Busquet Molist 