Suau com el teu to de veu
quan entres dins del meu feu
inspirant haikus.
Suau com el teu to de veu
General
Mare Natura va rebre…
Mare Natura va rebre un encàrrec molt sorprenent:
Fer brotar fulles a un arbre en la fredor del cru hivern.
Es lliura calenta i tendra i abraça el majestuós tronc
Ell primer, esquerp, la rebutja, però ella segueix insistint:
Mare Natura no deixa de ser fidel a l’instint.
Despunten fulles ben verdes que anuncien primavera.
L’arbre cita Mare Natura al seu cau.
I espera.
Una dona que escriu
Cuina tota empantanegada,
joquines disseminades
pel menjador.
Roba demanant planxa,
llits desfets fàcilment que,
ara, demanen venjança.
Jo asseguda escrivint
davant de l’ordinador.
I me’n sento culpable?
Rotundament NO.
Una dona que escriu
suposen alguns que és això.
Un home, només
Un home, només.
Però el mirall,
despietat,
retorna
la imatge d’un nen.
Sanglotant.
No sóc ta mare,
li dic.
Una dona, només.
Però el mirall,
despietat,
retorna
la imatge d’un nen.
Sanglotant.
No sóc ta mare,
li dic.
Una dona, només.
La papallona que veus ufanosa
La papallona que veus ufanosa
frena sovint, en un marge, el seu vol.
Demana que la contemplin, formosa
aquells que en necessiten el consol.
Passa que, a voltes, algun concurrent
enlluernat per l’esplendor salvatge
es creu seva la papallona ardent
perquè n’ignora el sentit del viatge.
Una ànima enardint un cos calent
Un sexe magnífic sense grandesa
Un afecte tendre, dolç i valent.
Unes ales lliures mostrant nuesa
Un despertar amb un rostre somrient
Un vol pell amb pell que escampa tendresa.
Feliç o no
Feliç o no
un any més
mudaràs la pell.
I seguiràs avançant,
arrossegant-te,
deixant enrere
la clovella, vella.
I tindràs pell nova.
un any més
mudaràs la pell.
I seguiràs avançant,
arrossegant-te,
deixant enrere
la clovella, vella.
I tindràs pell nova.
Inspiration everywhere
Per dalt i per baix
per dins i per fora
davant i darrera
volant pel cel,
tocant-me els peus.
Buscant entrar dins meu.
Esbatanada, em lliuro.
Entreu.
Per on vulgueu.
per dins i per fora
davant i darrera
volant pel cel,
tocant-me els peus.
Buscant entrar dins meu.
Esbatanada, em lliuro.
Entreu.
Per on vulgueu.
Sonet d’en Jim
Mai no tindré aquell cadàver preciós
que somiava el que era poeta.
Sé que per arribar a la meta
el combat serà cruelment seriós.
que somiava el que era poeta.
Sé que per arribar a la meta
el combat serà cruelment seriós.
Sé que si viu i respira aquest cos
no és pas per pràctica d’anacoreta
ni per la devoció a la Moreneta.
És per la tendresa del sexe a dos.
no és pas per pràctica d’anacoreta
ni per la devoció a la Moreneta.
És per la tendresa del sexe a dos.
Temptejant les portes del meu cervell
que és ferotge tot i semblar mesell
va aclucar l’ullet, sinistra, la mort.
que és ferotge tot i semblar mesell
va aclucar l’ullet, sinistra, la mort.
Sí, vaig plantar-li cara despullada
com una capitana descarada
que, sola, mena el vaixell cap al port.
com una capitana descarada
que, sola, mena el vaixell cap al port.
Escriure poemes
Escriure poemes
no és fàcil.
Necessites:
Ganes de dir
Coses a dir
Paraules per dir-ho.
Paraules per dir-ho.
Quan en tens ganes
no tens coses.
Quan tens coses,
no en tens ganes.
no tens coses.
Quan tens coses,
no en tens ganes.
Les paraules,
no sempre les tens.
Però les busques.
Escriure poemes
no és fàcil.
Em sembla,
vaja,
dic jo.
vaja,
dic jo.
El primer Nadal
Petges de vides llunyanes
llumenetes de Nadals passats
famílies felices a l’establia
desafiant amb força la soledat.
Recança, enyorança: esperança.
I l’estel llunyà que anuncia
un futur de felicitat.
Algú va sembrar
Algú va sembrar, fa molt temps,
llavors de paraules dins meu.
Algú altre, no fa gaire, les va regar.
Floreixen per tot arreu.
llavors de paraules dins meu.
Algú altre, no fa gaire, les va regar.
Floreixen per tot arreu.
És o no és
És. O no és, però és.
Mandra de desxifrar-te.
Avui, ja no és.
Tanco els ulls, massa cansada.
Demà…
Sabeu?
Sabeu?
Jo no crec en prínceps blaus
que em desperten d’un embruix
prometent-me amor etern.
Potser no sóc com penseu.
Jo no crec en prínceps blaus
que em desperten d’un embruix
prometent-me amor etern.
Potser no sóc com penseu.
Sabeu?
Jo no porto corretja
ni em passegen pels carrers
amos amables i atents.
Potser no sóc com penseu.
Sabeu?
Jo no cuino pastissos
ni preparo canelons
ni faig mitja o punt de creu.
Potser no sóc com penseu.
Mireu:
Jo sóc la papallona
amb calcetes de setí
volant pels núvols del cel.
Potser no sóc com penseu, sabeu?
Una mica papallona
Una mica papallona,
una mica escurçó,
una mica mare,
una mica nena,
una mica puta.
Una dona.
Sóc jo.
una mica mare,
una mica nena,
una mica puta.
Una dona.
Sóc jo.
Practico haikus
Practico haikus
dits per donar i per vendre
sols una estrofa.
dits per donar i per vendre
sols una estrofa.
I’m so free
Lou Reed toca al menjador de casa
Un matí càlid de tardor
Satellite of Love, li demano
I sona Heroin. I li dic:
Però què passa aquí?
Aixeca el cap i somriu amable
I jo li torno a reclamar
Perfect day, siusplau,
Doncs, no: I’m so free.
Jo crec que no m’ha sentit.
I segueix al seu rotllo:
Quan vull Heroin em toca
Berlin.
Ara no, ara tocava Ennui…
Perfect day.
Però què fas, amic?
A veure, noi, aclareix-te,
Vols o no vols estar aquí?
M’encantes, Lou Reed, m’encantes
però, siusplau: toca una cançó per mi.
Et suplico que entonis Ecstasy.
Ballaré la teva música, i ho saps,
Cantaré i tocaré la pandereta a la Nico
Fins que em cansi de tu,
I sigui jo qui toqui I’m so free.
I m’emporti la guitarra amb mi.
Del cap a la mà
Les paraules alades viatgen
Del cap a la mà
Perpetuant-ne la dansa eterna:
Literatura.
I escric.
Les memòries fictícies em parlen
Del cap a la mà
Expulsant-ne el remot diable
Del temps i l’espai.
I escric.
Les fades, ogres, follets i bruixes
Del cap a la mà
Deambulant tots amb confiança
Per la meva ment.
I escric.
Els ulls closos, em lliuro sencera
Del cap a la mà
Percebent-ne el lligam salvatge
Del cap a la mà.
I escric.
I escric.
Escric.
Divertimento matinal
De genolls per un déu de fireta
M’atansa al tòtem superb pels cabells
Gola badada acceptant l’ofrena
Ventre buit paint escates i pell.
Emboiren la ment inhòspits éssers
Apetjant fidels amistats de fel
La ira i la ràbia remouen la femta
Sadollant la font d’enuig i recel.
Flors de vellut neixen de les restes
Acaronant-me el deler boig d’anhels
que mossega amb queixals, ullals i dents.
La deïtat penetra l’escletxa
Les flors floreixen, els fems són conreus
L’atea, conversa, venera déu.
Amb
Sense
el lligam que em tenalla.
Sense
la corda que m’ofega.
Sense, no.
Amb.
Amb
desig brandant
el cos.
Amb
tendresa esperonant
l’ànima.
el lligam que em tenalla.
Sense
la corda que m’ofega.
Sense, no.
Amb.
Amb
desig brandant
el cos.
Amb
tendresa esperonant
l’ànima.
Somiant partitures
Somiant partitures
em llevo suada.
Torna a fer fred,
al meu llit
aquest matí.
I és dilluns, encara.
em llevo suada.
Torna a fer fred,
al meu llit
aquest matí.
I és dilluns, encara.
Núria Busquet Molist 