De genolls per un déu de fireta
M’atansa al tòtem superb pels cabells
Gola badada acceptant l’ofrena
Ventre buit paint escates i pell.
Emboiren la ment inhòspits éssers
Apetjant fidels amistats de fel
La ira i la ràbia remouen la femta
Sadollant la font d’enuig i recel.
Flors de vellut neixen de les restes
Acaronant-me el deler boig d’anhels
que mossega amb queixals, ullals i dents.
La deïtat penetra l’escletxa
Les flors floreixen, els fems són conreus
L’atea, conversa, venera déu.
Núria Busquet Molist 