Darrere d’un vidre somriu algú amb precaució
A migdia la primavera és més sonora que un gaig
I l’amor surt amb brusa blanca
Tot el carrer és un esfondrament d’atzur
No tenim història i fa més bo que mai.
Marie Uguay (1955-1981)
(Traducció del francès: Núria Busquet Molist)
Aquestes illes de què parlem des de fa segles
amb els seus diamants d’ossos tallats sobre vides antigues
amb la seva gratitud d’ocells insatisfets
amb la seva misèria sempre igual
aquestes illes on anirem a obrir la terra
reconèixer el cel de les estacions retallades
en les hores dels somnis i en els matins taronges
aquestes illes que arrosseguem
de què parlem des de fa segles
oh aquestes solituds
Marie Uguay (1955-1981)
Núria Busquet Molist 