Aquestes illes de què parlem des de fa segles
amb els seus diamants d’ossos tallats sobre vides antigues
amb la seva gratitud d’ocells insatisfets
amb la seva misèria sempre igual

aquestes illes on anirem a obrir la terra
reconèixer el cel de les estacions retallades
en les hores dels somnis i en els matins taronges
aquestes illes que arrosseguem
de què parlem des de fa segles
oh aquestes solituds

Marie Uguay (1955-1981)