- La cinta és un compromís amb tu mateixa. Si has decidit anar a córrer, no córrer no és una opció. Ja que hi ets, ara corre.
- Posa’t, només, allò imprescindible. No corris amb talons, millor que no corris amb maquillatge. Lleugera, còmoda, pràctica. Tu mateixa, tal com ets, sense res més.
- Sobre la cinta estàs sola. Accepta-ho. Gaudeix.
- Tu tries el temps, la distància, la velocitat. La cinta farà el que tu li diguis que faci. Res més.
- Si augmentes la velocitat, la inclinació, es fa més difícil córrer, però és molt més divertit.
- Quant més sovint corres, menys et costa córrer. Quant més sovint corres, més gaudeixes de córrer. Quant més sovint corres, més ganes tens de córrer. Quant més sovint corres, més feliç ets corrent.
- No pots pretendre ser feliç corrent, només, un cop al mes. S’ha de córrer cada dia.
- Pots decidir caminar sempre. No patiràs, no et cansaràs i tindràs la satisfacció d’haver caminat. Però no et queixis, llavors, que la cinta és avorrida. No diguis, llavors, que la cinta no té cap al·licient. Ja saps què has de fer.
- Hi ha dies que no tindràs ganes de córrer. Camina, doncs. Ja està bé. Però no t’hi acostumis. Hi ha dies que al minut 10 estaràs cansada. No t’aturis. Baixa la velocitat. Camina, si cal. Però després d’haver arribat al minut 15. No abans. No just quan et cansis, una mica després. Sigues bona amb el vehicle, però no deixis que mani ell.
- Hi ha dies que al minut 50 tens ganes de córrer més i més. Corre més, fins al 60, fins al 70, fins que deixis de somriure.
- Estima el vehicle que et permet córrer per la cinta. Exigeix-li el que li pots exigir. Ni més ni menys. Sigues bona amb ell. No el torturis. Sense ell, la cinta no té cap sentit.
- Recorda que arriba sempre un dia que no pateixes gens. Només somrius.
- Sigues pacient amb la cinta. Si ho ets, el dia del somriure sempre arriba.
- No ets tu qui decidirà quan arribarà el somriure. Tu només pots decidir seguir corrent.
- També pots ballar sobre la cinta.
Núria Busquet Molist 