Sobre què?

 
Sobre què? – Sobre la supervivència a la mort
per instint de la pròpia conservació,
sobre la delicadesa, sobre la clemència del  firmament
pots escriure el poema perfecte.
SOSrealisme – vet aquí el mètode:  cada criatura
amb un parell d’ales – rima – amb rems a l’aire,
per a no perdre, per a remoure,
pel deure que té el colom amb la branca
la poma del cel, l’oliva lilosa
les flors, les olors, els fruits de l’eterna primavera… 
Sobre els afortunats que moren
en la pau familiar d’un diumenge.
Vera Pàvlova (1963-)
Traducció del rus: Núria Busquet Molist (09/04/2014)

Crec que ell vindrà a l’hivern

Crec que ell vindrà a l’hivern.
De la insuportable blancor del camí
emergirà una taca negra feta de llàgrimes,
i s’anirà acostant molt lentament,

fent la seva absència commensurable amb la seva arribada,

i serà una taca durant molt, molt de temps.
Una volva de pols? Una brossa a l’ull? I la neu,
no hi haurà res més que neu,
i no hi haurà res durant una eternitat,
i ell enretirarà la cortina nevada,
tindrà forma i tres dimensions,
i seguirà acostant-se més, més a prop…
Això és tot. Més a prop, no podrà. I caminarà, caminarà,
vast en la seva mesura.
Vera Anatòlievna Pàvlova (1963-)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 21/10/2013)