Crec que ell vindrà a l’hivern.
De la insuportable blancor del camí
emergirà una taca negra feta de llàgrimes,
i s’anirà acostant molt lentament,
fent la seva absència commensurable amb la seva arribada,
i serà una taca durant molt, molt de temps.
Una volva de pols? Una brossa a l’ull? I la neu,
no hi haurà res més que neu,
i no hi haurà res durant una eternitat,
i ell enretirarà la cortina nevada,
tindrà forma i tres dimensions,
i seguirà acostant-se més, més a prop…
Això és tot. Més a prop, no podrà. I caminarà, caminarà,
vast en la seva mesura.
Vera Anatòlievna Pàvlova (1963-)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 21/10/2013)
Núria Busquet Molist 