La poesia

Poesia, jo et juraré
i ja acabo, estic sense veu:
tu no ets la parla dolça
tu ets l’estiu en tercera classe
tu ets el suburbi i no la tornada.
Tu ets sufocant com el mes de maig, Iàmskaia,
reducte nocturn de Xevardino,
on els núvols exhalen gemecs
i s’escampen més tard per camins dispersos.
I, cargolant-se després com espirals les vies,—
no en la tornada, sinó en el suburbi,—
s’arrosseguen de les estacions cap a casa
no cantant, sinó muts.
Les restes de pluja taquen els raïms
i llargament, fins a l’aurora,
desgranen acròstics a les teulades
deixant anar rítmiques bombolles.
Poesia, quan sota l’aixeta
ets buida, com un cubell de zenc, un clixé,
que segueixi brollant el teu raig
tens a sota el quadern, — flueix!
1922
Borís Leonídovitx Pasternak (1890-1960)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist)
Anuncis

Tractat sobre la indivisibilitat de la por i l’amor

El sord: si la bomba explota,
pensaràs: “Estic sord”.
(No entris a la cambra fosca,
No encenguis la llum,
podria ser que Déu hi fos.)

El cec: si un fulgor brilla de sobte,
pensaràs: “Estic cec”.
I esdevindràs una cripta
rutilant, però tapiada.

Entra llavors a la cambra,
encén la llum ataronjada,
Déu ja no hi és.

Ara és tot Ell a dins,
Esteu tots sols, en la tenebra.
En la misèria, en l’estretor.

Ielena Andrèievna Sxvarts (1948-2010)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist, octubre 2014)

La copa

Em fa gràcia… i de mi mateix em meravello.
 
Realment se’m fa difícil viure amb la tristesa camuflada, aquest lament, aquest pesar. I entretant, anar provant de proveir-los d’esplendor i de bellesa, buscant imatges i comparacions; doblegant el meu discurs, m’entretinc amb el repic i el so de les paraules.
 
Jo, com escultor, com un orfebre, amb diligència tallo, i gravo, i decoro, de totes les possibles formes, aquesta copa, amb la que més tard em serviré el propi verí.
 
gener de 1878
 
Ivan Serguèievitx Turguénev (1818-1883)
 
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 06/09/2014)

Sobre què?

 
Sobre què? – Sobre la supervivència a la mort
per instint de la pròpia conservació,
sobre la delicadesa, sobre la clemència del  firmament
pots escriure el poema perfecte.
SOSrealisme – vet aquí el mètode:  cada criatura
amb un parell d’ales – rima – amb rems a l’aire,
per a no perdre, per a remoure,
pel deure que té el colom amb la branca
la poma del cel, l’oliva lilosa
les flors, les olors, els fruits de l’eterna primavera… 
Sobre els afortunats que moren
en la pau familiar d’un diumenge.
Vera Pàvlova (1963-)
Traducció del rus: Núria Busquet Molist (09/04/2014)

A Àlia

I potser també algun dia –com la sents ara de l’aigua
sentiràs la crida del viatge etern.
Sigues digna del teu llinatge de serp:
de la casa, de mi, dels meus versos, oblida-te’n.

Sàpigues una cosa: demà seràs vella. 
Beu vi, sigues tu qui meni el trineu, canta prop de l’abisme, 
converteix-te en gitana d’ulls blaus.
Sàpigues una cosa: ningú no és com tu.
Prova tots els braços.

Sí, cremen les avingudes de París!
(ho entens – milions d’ulls!)
Sí, sonen les guitarres de Madrid!
(que tant he esmentat als meus versos!) Sàpigues una cosa: l’ardor farà ampla la teva mirada,
(les veles hissades –tingues bon viatge!) 
Sàpigues una cosa: demà seràs vella,

de la resta, filleta, oblida-te’n.
 
Marina Ivànovna Tsvetàieva (1892-1941)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 04/02/2014)

Què pensaré?…

 
 
Què pensaré quan estigui al tombant de la mort, si sóc capaç, aleshores, d’un sol pensament?Pensaré, potser, en l’ús irrisori que he fet de la vida, en com he mandrejat, m’he adormit, que poc que he gaudit dels seus dons?

“Què dius? Que ja arriba la mort? Tan aviat? No pot ser! Si no he tingut temps de fer res… Tot just em preparava per fer alguna cosa!”

Evocaré, tal vegada, el passat, submergint-me en vivències dels pocs instants fúlgids, per mitjà de les cares i imatges que estimo?

M’acudiran a la ment les accions més terribles, i sentiré a l’esperit un dolor penetrant o, per ventura, un penediment tardívol?Pensaré, potser, en allò que m’espera, més enllà de la tomba… si és cert que m’espera quelcom?

No…. Em fa l’efecte que provaré de no pensar, em forçaré a rumiar una fotesa, per tal de distreure la ment de l’obscuritat que m’encalça, ennegrint-se a mesura que hi sóc més a prop.

Un moribund davant meu es planyia que no li donaven avellanes per rosegar… i allà, en les profunditats dels seus ulls de color evanescent, vaig intuir aleshores un aleteig, una lluita: la d’un ocell ferit de mort amb l’ala trencada. 

 

Ivan Serguèievitx Turguénev (1818-1883)
 
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 09/01/2014)

Com explicar-li a un cec…

Com explicar-li a un cec,
a un cec com la nit, de naixement,
el rebombori de colors de la primavera,
l’obstinació de l’arc de Sant Martí? 
Com explicar-li a un sord,
de naixement, com  la nit, a un sord,
la tendresa d’un violoncel
o l’amenaça d’un tro? 
Com explicar-li a un pobre,
nascut amb sang de peix,
el misteriós miracle terrenal
anomenat amor?

 

Iulia Vladimirovna Drunina (1924-1991)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 22/11/2013)

Crec que ell vindrà a l’hivern

Crec que ell vindrà a l’hivern.
De la insuportable blancor del camí
emergirà una taca negra feta de llàgrimes,
i s’anirà acostant molt lentament,

fent la seva absència commensurable amb la seva arribada,

i serà una taca durant molt, molt de temps.
Una volva de pols? Una brossa a l’ull? I la neu,
no hi haurà res més que neu,
i no hi haurà res durant una eternitat,
i ell enretirarà la cortina nevada,
tindrà forma i tres dimensions,
i seguirà acostant-se més, més a prop…
Això és tot. Més a prop, no podrà. I caminarà, caminarà,
vast en la seva mesura.
Vera Anatòlievna Pàvlova (1963-)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 21/10/2013)

La vela

Blanqueja una vela eremita
Enmig del blau de la boira del mar…
Què és el que cerca en la llunyania?
Què és el que l’ha allunyat del seu far?
Onades juguen, vents bufen,
El pal es vincla i cruixeix
Però no! No és la joia, el que busca!
Però la joia tampoc eludeix!
Davall, la blava onada, lluent,
Damunt, el sol brillant, ben daurat…
Perseguint la tempesta per sempre, rebel,
Trobant pau, només, en la tempestat!
Mikhaïl Iúrievitx Lérmontov (1814-1841)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 12/10/2013)