Poesia, jo et juraré
i ja acabo, estic sense veu:
tu no ets la parla dolça
tu ets l’estiu en tercera classe
tu ets el suburbi i no la tornada.
Tu ets sufocant com el mes de maig, Iàmskaia,
reducte nocturn de Xevardino,
on els núvols exhalen gemecs
i s’escampen més tard per camins dispersos.
I, cargolant-se després com espirals les vies,—
no en la tornada, sinó en el suburbi,—
s’arrosseguen de les estacions cap a casa
no cantant, sinó muts.
Les restes de pluja taquen els raïms
i llargament, fins a l’aurora,
desgranen acròstics a les teulades
deixant anar rítmiques bombolles.
Poesia, quan sota l’aixeta
ets buida, com un cubell de zenc, un clixé,
que segueixi brollant el teu raig
tens a sota el quadern, — flueix!
1922
Borís Leonídovitx Pasternak (1890-1960)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist)
Núria Busquet Molist 