A Àlia

I potser també algun dia –com la sents ara de l’aigua
sentiràs la crida del viatge etern.
Sigues digna del teu llinatge de serp:
de la casa, de mi, dels meus versos, oblida-te’n.

Sàpigues una cosa: demà seràs vella. 
Beu vi, sigues tu qui meni el trineu, canta prop de l’abisme, 
converteix-te en gitana d’ulls blaus.
Sàpigues una cosa: ningú no és com tu.
Prova tots els braços.

Sí, cremen les avingudes de París!
(ho entens – milions d’ulls!)
Sí, sonen les guitarres de Madrid!
(que tant he esmentat als meus versos!) Sàpigues una cosa: l’ardor farà ampla la teva mirada,
(les veles hissades –tingues bon viatge!) 
Sàpigues una cosa: demà seràs vella,

de la resta, filleta, oblida-te’n.
 
Marina Ivànovna Tsvetàieva (1892-1941)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 04/02/2014)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s