I potser també algun dia –com la sents ara de l’aigua
sentiràs la crida del viatge etern.
Sigues digna del teu llinatge de serp:
de la casa, de mi, dels meus versos, oblida-te’n.
Sàpigues una cosa: demà seràs vella.
Beu vi, sigues tu qui meni el trineu, canta prop de l’abisme,
converteix-te en gitana d’ulls blaus.
Sàpigues una cosa: ningú no és com tu.
Prova tots els braços.
Sí, cremen les avingudes de París!
(ho entens – milions d’ulls!)
Sí, sonen les guitarres de Madrid!
(que tant he esmentat als meus versos!) Sàpigues una cosa: l’ardor farà ampla la teva mirada,
(les veles hissades –tingues bon viatge!)
Sàpigues una cosa: demà seràs vella,
de la resta, filleta, oblida-te’n.
Sàpigues una cosa: demà seràs vella,
de la resta, filleta, oblida-te’n.
Marina Ivànovna Tsvetàieva (1892-1941)
(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 04/02/2014)
Núria Busquet Molist 