Notícia d’última hora per alguns homes (sortosament, pocs) que volten pel món: no sou Déu. Ja sé que us sentiu importants, i això no és dolent, perquè estimar-se un mateix és la base d’una bona autoestima. Però creure’s el centre del món, així, perquè sí, ha de ser una altra cosa, per força. No us ho voldria haver de dir jo, pobreta de mi, però ja que insistiu, sapigueu que el fet que les vostres mares us hagin permès qualsevol cosa no fa que hagi de ser així amb tota altra dona. Les dones som dones, no mares. I les mares són dones, també.

El fet que siguem físicament més dèbils i us hagueu educat amb contes de cavallers que salven princeses no vol dir que necessitem de la vostra protecció, ni que siguem incapaces de prendre cap decisió sense els vostres savis consells. Les dones som dones, no nenes. I les nenes són dones, també.

El fet que hagueu desenvolupat la vostra sexualitat al voltant de la pornografia no vol dir que  estiguem disposades a renunciar al nostre plaer amb tal de fer posturetes ridícules per fer-vos contents. Les dones som dones, no actrius porno. I les actrius porno són dones, també.

El fet que siguem sexualment actives no fa que haguem d’acceptar qualsevol menyspreu per part vostra com faria una puta, per pura necessitat. Fem sexe perquè volem, i si no volem, no en fem. Les dones som dones, no putes. I les putes són dones, també.

El fet que us cregueu superiors a nosaltres no us fa superiors, us fa menys homes, perquè un home de veritat no necessita ser condescendent, ni agressiu, ni menysprear una dona, per ser un home real. Un home de veritat està tan segur de ser home com una dona ho està de ser dona. Entesos? Vosaltres sou homes, no Déu. Però per si ho dubtàveu, diuen aquells que el coneixen que Déu és un home, també.