Amb tots vosaltres, la dona perfecta

 

Alguns direu que sóc mala mare, ja ho sé. I mala mestressa de casa, i us diria més: sóc una dona de tot, menys exemplar. (Què vaaaaaa!)Escolteu, ho admeto: no m’agrada escombrar, ni plegar la roba. M’horroritza planxar i el que és pitjor: no suporto comprar o haver de preparar el menjar. (Noooooo!!!)Prefereixo mil vegades anar a córrer, escriure, llegir. Pintar-me les ungles, follar, nois follar, on vas a parar! (Grrrrr! Ahhhh!) 

Els meus fills no mengen mai coques, ni sopes, ni plats casolans. Ni tenen pastissos artesans el dia del seu aniversari (Ostreeeees! Que fooort!) Només sé bullir, fer a la planxa o fregir. La seva roba porta sovint taques que no han marxat a la primera rentada, perquè ni m’he esforçat a posar-la en remull. Barrejo roba blanca i de color. (Pèls de punta entre el públic…) De vegades m’oblido de posar-los la fruita a la bossa de l’esmorzar. No tinc ni idea de quants cops mengen peix a la setmana. (Pobreeeets!) Frego el terra només quan el veig brut i no sempre, i no trec la pols si no veig que es reflexa als armaris. Cuso la roba quan ja cau a trossos. (Una dona s’ha tapat els ulls)  Freqüentment menjo dreta a la cuina o davant l’ordinador.  

Hi ha dies que no faig els llits! (Ai mareeee!) Hi ha dies que vaig a dormir quan falten tres hores perquè toqui el despertador! (Crits d’espant) Hi ha dies que, al vespre, bec més de tres copes de vi, i llavors escric com una sonada i em crec escriptora de les que guanyen premis i tothom admira. (Ohhhhhhh!!!) Em gasto diners en roba interior sexy de tots els colors i mitges de seda (Xiulets varis i plors entre el públic masculí) I tinc algun amic amb qui fem més coses que parlar, creieu-me… (Aighhh! -Algun home intentant evitar la mirada de la seva dona-) Dic paraulotes, em poso faldilles molt curtes i jerseis ajustats, o amb escots, em pinto els llavis i els ulls. (Xiulets) Tinc converses sortides amb nois ben trempats i explico el que faig a les meves amigues mentre bevem cervesa i ballem provocativament. (Una senyora ja gran s’ha tapat les orelles) 

No sóc, ho asseguro, la dona ideal que voldríeu que fos, i no em fa vergonya de dir-ho. No sortiré a les revistes, ni falta que em fa. (Aplaudiments) Sóc jo, tal com sóc, preciosa i perfecta. (Aclamació) I m’agrado tantíssim que no em fa por confessar que hi ha dies que per celebrar-ho, m’haig de tocar. (Ovació, claca, xiulets, gent dempeus i crits de Bravo! entre l’audiència).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s