La vida és una collonada (però fa bonic el paisatge)

 

Ara mateix pensava, callada
l’enteniment balmat per llargues (i etíliques)
nits d’escriptora obcecada,
que les nostres vides són, en el fons,
com els flocs trencadissos de la matinada.
Voletegen com fada obstinada
un cel que els acull amb desesma
i amb sorpresa calmada.
Palpant terra amb fràgil recança
Il•luminant la tenebra
com una angelada.
Sabem tots, com la neu,
que el tènue sol de l’albada
els haurà desfet abans del migdia.
La imatge nevada
dóna valor, no em digueu,
a la vida del floc.
Fràgil. Gelada.
Curta i inútil: una collonada.
Però fa bonic el paisatge…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s