Escolteu-me, humans que viviu tal com cal
jo sóc la mare de Barbanegra, el pirata
qui, somrient a la mort tot menjant una rata
coratjosament rebutja el costum patriarcal.

El pirata ferotge que jo estic educant
No té por de faldilles ni cants de sirenes
el temut vaixell seu acompanya taurons i balenes
Solcant la mar freda al tombar del foscant.

Barbanegra reclama petons i abraçades
Acostuma’t, li diuen, a l’ampolla de rom
però el seu llit, quan s’adorm, s’omple de bruixes i fades.

Voldria poder donar al meu corsari l’aplom
De pintar-se amb orgull les ungles de rosa
Viure, somriure o plorar. Amb rom o sense rom.

Fer a miques la llosa.