Una guitarra. Un escampall de roba a terra, prop del llit,
amb olor de desig.
Oh sí, un arbre, un arbre verd. Una alzina molt gran?
Una estrella que és un planeta. El número Pi?
Una posta de sol. Un somriure a la foto.
Un do. Un re. Un mi? Una abraçada tendra, després.
L’alegria. El paper. Les pedres planes del riu.
Un paisatge desert. Un abisme insondable.
Un amic que t’abraça?
Ja ho sé, ja ho sé: despertar-te un dissabte creient que és dilluns.
L’alegria d’escriure. Venjança de la mà mortal.
Una nova ciutat al fons de l’ànima. Cinema amb butaques gastades.
La imperfecció de les emocions. Uns budells que reclamen.
El camí ple de pols que et porta a l’ermita?
Un silenci sobtat, cara a cara amb ulls absents de cuirassa.
L’estàtua de sal que podria haver estat i no sóc.
La inspiració, capriciosa. Vi. Cafè. Boris Vian.
Les tres dimensions. Un riu. Un far. La sopa de ceba?
El meu cos que obedient, imparable, esplèndid, replè de vida
va respondre un dia als dictats de la natura que el governarà sempre.
Un somriure. Esclafit amb llàgrimes? El retorn. Un orgasme. Un petó.
L’olor del mar. El so de la onada! La vidriera.
Szymborska, Marçal, Akhmàtova.
El tacte. La zebra. L’enyor? L’Ilíada. La pastilla.

L’amor.
El record de l’amor.
El dolor del record de l’amor.
La cicatriu del dolor del record de l’amor.
Un dit recorrent la cicatriu del dolor del record de l’amor.
Un somriure alleujat amb un dit recorrent la cicatriu del dolor del record de l’amor.
Regals de la vida.