Busco una gota de pluja
que va caure al mar, no fa tant.
En el seu descens vertical
brillava més que les altres
car va ser l’única gota prou sàvia
per entendre
que, molt dolçament, en l’aigua salada,
quedaria, per sempre, oblidada.
I ara busco en el mar,
explorant les ones atentes,
buscant per donar-me conhort
aquest fràgil record
que només el meu jo preserva.
Però, per molt que m’esforci
hi ha coses que ni tan sols Déu pot fer,
malgrat la seva bona fe,
i malgrat l’ajuda callada
del cel, de l’aire, i l’onada.
Jules Supervielle (1884-1960)
(Traducció del francès: Núria Busquet Molist 24/07/2013)
