El temps asseca la bellesa
Asseca l’amor, asseca les paraules.
Ho deixa tot lliure, lleu,
desunit per sempre
com l’arena dins l’aigua.
El temps asseca l’enyor
asseca els records i les llàgrimes.
Deixa, només un retrat,
vagant, sec i buit,
com petxines de platja.
El temps asseca el desig
i les seves velles batalles.
Asseca el fràgil arabesc
vestigi de la molsa humana,
en la densa torba mortal.
Esperaré el temps
i les seves conquestes àrides.
Esperaré que t’assequi,
no a la terra, amor perfecte,
en aquell temps, més enllà de l’ànima.
Cecília Meireles (1901-1964)
(Traducció del portuguès: Núria Busquet Molist 08/08/2013)
Núria Busquet Molist 