El temps asseca l’amor

El temps asseca la bellesa

Asseca l’amor, asseca les paraules.
Ho deixa tot lliure, lleu,
desunit per sempre
com l’arena dins l’aigua.
El temps asseca l’enyor
asseca els records i les llàgrimes.
Deixa, només un retrat,
vagant, sec i buit,
com petxines de platja.
El temps asseca el desig
i les seves velles batalles.
Asseca el fràgil arabesc
vestigi de la molsa humana,
en la densa torba mortal.
Esperaré el temps
i les seves conquestes àrides.
Esperaré que t’assequi,
no a la terra, amor perfecte,
en aquell temps, més enllà de l’ànima.
Cecília Meireles (1901-1964)
(Traducció del portuguès: Núria Busquet Molist 08/08/2013)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s