Foll a l’umbracle

~ Núria Busquet Molist

Volies la llengua, poeta?

No et facis ara l’asceta
que aquesta gateta
ja ensuma el rostoll.
Vinga, home! Vas moll?
Doncs olora’m el coll.
Colònia! També en porto al bedoll.
Va, toca’m la teta!
Mentre amb el peu, fas l’aleta.
Oh, sí! Quin capoll!
T’ho prego, arramba’m, ja vaig de corcoll.
Endolla l’endoll!
Demostra’m que ets un atleta
Clavant la brotxeta.
Tanta carn fa enfarfoll!
Suor, cuixes, genoll
palpant-se entremig del matoll.
Si em fas arribar a la zeta,
Tocaré per tu la trompeta.
Quin soroll, quin broll! Quin doll!
Sadoll, en el toll faig xipoll.
Foll a l’umbracle, foll! 

Núria Busquet Molist (18/09/2013)

3 pensaments sobre “Foll a l’umbracle”

Deixa un comentari