29 de gener de 2002

Estimada mare, estic aprenent a lladrar.
Une saison en enfer. repeteix amb mi  Une-Saison-En-Enfer.
les meves trenta generacions analfabetes Jo estic aprenent a lladrar.
marcar un mai territori amb l’epiglotis
com un cadell com un can de palleiro
entestar-me fins a tornar en mi en gos llavors pronuncio
Walt Walt
Walt Whitman mare.
estic aprenent a lladrar.
em poso de cul al sol prenc una aixada i
intento imitar el cant del cucut del cucut de cul al sol llavors
la gorja se m’esprem de dolor
i udolen com mai els futurs possibles que ens inflen les venes
com un cassó de llet al foc.
els ulls del meu amor porten dins
la dringadissa dels esquellots uncontralaltre uncontralaltre
de la novena simfonia de Gustav Mahler
mare.
I jo et miro als ulls als ullets estàs tan cansada
però jo no i aquí
dins la fúria gos
escolto amb atenció la campana de cris
tall dels teus somnis incomplerts
com una escultura delicada de Brancusi
de Cons tan tín Brancusi.

Una i altra vegada el cor tan gran
com un bolet enorme la tardor ets tu auauau lloba
aquí em tens ballant cridant saltironejant
una mestra gutural, un volcanet gutural
com la Virginia Woolf com la Virginia Woolf com la Virginia Woolf.

Et miro les mans podria llepar-te les cicatrius de les mans
Fins a fer llum
i curar-te les hernies discals amb un únic vers alexandrí
amb una síl·laba de sègol cru amb un oh-là-là i després després
contar un per un els teus cabells blancs arrelats en les edats del món
la teva llengua plantígrada mare
podria fins i tot reestructurar-te l’ossada
amb l’implant d’una cançó anarquista.

 

de vegades sento el dolor sedimentant-se
làmina
per
làmina
com la pissarra:
és un esquinç emocional clavat al clatell
i per lladrar així de vegades cal plorar iode
obrir-me els genolls amb una dalla fins a veure el sol tan a prop
a tres centímetres de l’iris
mare
jo havia de mamar de la teva medul·la
sorprendre el món quan et baixa la compassió a les càries
i als pits
caiguts
de cansament.  
per poder lladrar jo hauria de rosegar durant anys
la teva al·lèrgia al pol·len als angelets dels pollancres
la teva anèmia circulant en sentit invers per la sang
hauria d’anar amb tu a enterrar el teu germà de vint-i-set anys i
prémer la mandíbula per no partir-me la llengua

amb la seva tuberculosi marona.

sé molt bé que per poder lladrar
hauria d’anar amb tu a la meva infantesa
i veure’m a punt de morir deshidratada
i pregar-li a la verge en la qual no creus
que em torni a la vida de tres mesos i mig
i soldar-me a la teva falda per sempre
com una peça de ferro del teu ventre.
no pensis que no sé que per poder lladrar
hauria d’anar amb tu a les últimes hores
de l’àvia Carmen aferrada a les quatre puntes del seu mocador
i a la teva melsa.
bé ho sé ho sé bé tot
que per aprendre aquest lladruc
finalment calgueren
mil dones rentant sense parar al riu de Saá
i mil llaurant i dues mil cosint i cinc mil
recollint llenya i arrels al mig de la muntanya i Tu
sobre tot tu plantant pins en una serra immensa
desaprenent tot allò que ets
foradant els teus dubtes.  
Estimada mare, estic aprenent a lladrar.  
algú em veu obrint-me la mandíbula fins a foradar-la i dic ja
ja lladro au com el gos no no
com Camille Claudel com Camille Claudel com Camille Claudel
com Camille mare en el marbre
com Camille
com Walt Whitman Walter Benjamin vinc mare
vinc cap a tu
vinc vinc vinc
alta
alta
au…
Olga Novo (1975-)

(Traducció del gallec: Núria Busquet Molist 30/10/2013)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s