Un poema exemplar

 
Un poema exemplar: amb versos com:
“Ciutat, rumor i vaivé sens pau dels carrers,
Oh vida bruta, hostil, inútilment gastada
saber que, com les platges nues, el mar existeix,
muntanyes sens nom i planúries més vastes
que el més vast desig,
i estic en tu tancada i amb prou feines veig
els murs i parets i no veig
ni la crescuda del mar ni el canviar de les llunes.
Saber que en tu tens  la meva vida presa
i que escampes per l’ombra de les parets
la meva ànima, en altre temps promesa
a les blanques ones i als boscos verds.”
Sophia de Mello Breyner Andresen (1919-2004)

(Traducció del portuguès: Núria Busquet Molist 14/02/2014)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s