Demà farà fred a l’albada
I el meu abric roig tindrà bocins de gel
pels racons de les butxaques.
Amb la mà dreta, impassible, sostindré el teu cor blau congelat,
somrient en percebre els meus ulls de vidre.
I em diràs tan tranquil que has pensat que és agost,
que aquest és el teu full de ruta i que la calor
de l’estiu, quan fa fred i és hivern, vivifica.
Miraré un altre cop dins la teva cuirassa
amb aquells meus ulls tendres de xai degollat
que tan bé coneixes i estimes.
Però creu-me, aquest cop em posaré guants
i m’escalfaré els dits abans de prendre’t el cor.
Des de la finestra, xopa de blau ,
veuré emblanquinar-se la gespa.
I percebré trista el teu cos sense cor, despullat i immòbil,
amb el full de ruta a les mans, cobrint-se de gebre.
Núria Busquet Molist (13/11/2013)
Núria Busquet Molist 