La nostra llibertat,
proclamada als quatre vents,
proclamada als quatre vents,
té, en realitat (ho sabem tots)
un preu massa difícil de pagar.
Per això l’anem prenent
de revolada,
de revolada,
a mossecs minúsculs,
desplaents,
desplaents,
un a un, no fos cas
que presa tota alhora,
fos buidada d’importància.
O potser temem (em fa l’efecte)
que se’ns mengi a queixalades.
O que ens prengui finalment
de nord a sud
morir aleshores, esclafats
d’empenta inusitada.
de nord a sud
morir aleshores, esclafats
d’empenta inusitada.
Anem llagotejant-ne les vocals.
De l’última a, en fem cercle perfecte:
t’omple la boca. LlibertAt.
Dita així, ens fa l’efecte
que amb el mot
donem sentit a la paraula.
Núria Busquet Molist (octubre 2014)
Núria Busquet Molist 