Existeixen, no obstant, pomes i taronges

 
 
Existeixen, no obstant, pomes i taronges
Cézanne prenent d’una sola mà
tota la fecunda amplitud de la terra
la bella vigor dels fruits
Jo no conec pas tots els fruits de memòria
ni la calor saludable dels fruits sobre un blanc llençol
Però els hospitals mai no s’acaben
les fàbriques mai no s’acaben
les cues de gent esperant-se en el gel mai no s’acaben
les platges transformades en pantans mai no s’acaben
N’he conegut que patien fins a perdre l’alè
i que mai no acaben de morir
que escolten la veu d’un violí o la d’un corb
o la dels erables a l’abril
Mai no acaben d’esperar en ells els rius
que desfilen remolcant les banquises de llum
bocins d’estacions de tants somnis que tenen
Però els entrebancs les avantcambres mai no s’acaben
Les tortures els càncers mai no s’acaben
els homes que lluiten a les mines
a les soques de llur poble
que afusellen a boca de canó saltironant de furor
mai no acaben
de somiar el color taronja
Les dones no acaben mai de cosir els homes
i els homes de tirar-se a la beguda
No obstant, malgrat les arrugues multiplicades del món
malgrat els exilis multiplicats
les ferides repetides
en la ceguera de les pedres
encara m’acullo al so de l’onada
la pau de les taronges
Dolçament Cézanne s’imposa sobre la sofrença del sol           
de la seva construcció
i tot l’estiu dinàmic se’n ve per despertar-me
dolçament se’n ve perdudament per llegar-me’n els fruits.
 
Marie Uguay (1955-1981)
 
(Traducció del francès: Núria Busquet Molist)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s