Les orenetes s’envolen, lentament passen arran d’onada, i remunten en espiral en la tebior de l’atmosfera. No parlen als humans, perquè els humans viuen fixats a la Terra.
Les orenetes no són lliures. Estan condicionades per la repetició dels seus cercles geomètrics. Modifiquen lleument l’angle d’atac de les ales per tal de descriure espirals cada cop més separades respecte del pla de la superfície terrestre. En resum, no es pot extreure cap ensenyament de les orenetes.
De vegades, tornàvem junts en cotxe. Sobre la planura immensa, el sol ponent-se era enorme i roig. De sobte, un ràpid vol d’orenetes ratllava la superfície. T’estremies, aleshores. Les mans se’t crispaven sobre el volant folrat de pell. Quantes coses, en aquells temps, podien separar-nos.
(Traducció del francès: Núria Busquet Molist)
Núria Busquet Molist 