Pessigolles. Orella. Concatenació.

Pessigolles. Orella. Concatenació. Filigrana. Fruïció. Liquen. Xeix. Cavil·lació.

Decideixo dir sí quan voldria dir no, però sí queda bé (és la i, és l’accent?). I després ve la ràbia contra mi mateixa, perquè el sí era un no, però per no dir que no ara et sents una idiota (i torna-hi i torna-hi, castiga’t que encara et queden un parell de centímetres a l’espatlla per rebre l’embat del fuet).

I com que treballes la llengua, saps que els mots tenen significats ben marcats, delimitats pel diccionari. Però sí i no depenen, es contradiuen, depenen de qui ho diu, de qui escolta. Què vols dir, realment, quan dius sí?

Volem agradar tant a la resta que se’ns oblida agradar-nos a nosaltres mateixos. I anem per la vida fent que sí amb el cap i negant amb l’estómac, fins que un dia petem, rebentem la carbassa i per no haver volgut semblar idiotes, acabem sentint-nos-en del tot. Sí vol dir sí. No vol dir no. La resta són, només, paraules.

Antropofàgia


Hi ha un penya segat abocat al Pacífic. Hi ha una casa just al damunt. Hi ha la brisa encrespada. Una finestra amb un llum. La cuina. Hi ha un sol que s’apaga deixant un color rosa al cel. Hi ha un home estès a la platja, que olora la sal. Hi ha algues acostant-se a la riba, hi ha Venus brillant. Hi ha un fetge espatllat per l’alcohol. Hi ha una ment delicada que governa emocions i que mai no s’atura. Hi ha un pont blanc que travessa els seus ulls. Hi ha un any: mil nou-cents seixanta. Hi ha un desesper que s’olora. Hi ha la soledat llargament cercada, que, a voltes, no omple aquest buit. Hi ha un odi potent contra la pròpia natura. Hi ha Califòrnia. Hi ha l’escriptura, la cruel malaltia que se’l menja per dins.

Hi ha una dona asseguda davant d’una taula. Dubtosa, s’endinsa en la vida de l’home, ja mort. Hi ha un ofec constant per manca de comes i punts. Hi ha un hivern que no acaba buscant un estiu massa antic. Hi ha un desig de claror, i d’onades. Hi ha una vida que busca un sentit. Hi ha la feina. Hi ha un any: dos mil catorze. Hi ha una cervesa. Hi ha una cançó. Hi ha la passió. Hi ha la mandra d’escriure i les ganes de fer-ho. I ha un teclat. Hi ha un moment de soledat que per fi arriba i no omple el seu buit. Hi ha una ment delicada que governa emocions i que mai no s’atura. Hi ha un instant, potser tràgic, de quixotesca lluita contra molins. Hi ha Califòrnia. Hi ha l’escriptura, la cruel malaltia que se la menja per dins.

La pàgina en blanc que parla d’amor

Avui m’he begut una ampolla (sencera) de vi. I aquí, asseguda, amb els ulls pesant figues, la pàgina blanca, immaculada, només podria parlar sobre gent que jo sé, i que ells saben. Amics, coneguts, i aquell home que vaig estimar i que n’estima una altra, i aquell home que no estimo i m’estima, i aquell altre que estimo, que voldria estimar-me i no pot, i aquell que jo sé que m’estima i no ho diu. I aquell que començo a estimar i desitjo, anhelo, desespero, perquè sigui el que sembla i ell també m’estimi a mi. I sí, d’aquells tants per qui sóc especial, com ells diuen, i que em tenen allà, en un racó. Gairebé invisible. Quan la vida els fa mal, em convoquen a la festa. I la resta del temps sóc un fons d’armari més que rodó.
Fes-me teva, t’ho prego. I quines ganes que en tinc, demà vine. I com trigues a contestar els meus missatges i quina barra que tens, amb tant de temps que no trines. I va home va, no fotis, que no m’has dit res en tres mesos. Que t’enyoro, que em fascines. Què m’estàs explicant, que porto temps esperant-te. I què fas avui? Nens. I avui? Un amic. Un amic? Que s’aguanti. Que no. Que sí. Que no cola. T’esperes. Cinema. L’amiga. L’amic. És un nou. I t’agrada? És clar. I fes-me teva. Fes-te meva. No et fa il∙lusió? Però jo estic a l’armari i espero que aquell que començo a estimar em converteixi, per fi, en vestit de primera comunió.
Una pàgina en blanc, amb una ampolla sencera, t’inspira. Et convida a l’acció. Però en definitiva, és ben fàcil. La pàgina en blanc, si us hi fixeu, parlaria, i parla, del que parlem tots. De lligams invisibles, de sexe. D’éssers fràgils intentant superar el dolor. De soledat. De persones. D’amor.