Pires

Des del pont més alt de la meva infantesa

~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari
 
Des del pont més alt de la meva infantesa
potser es veu el mar. Hi ha d’haver algun lloc,
on es trobin els vaixells per morir
sobre les quilles.
Qui diu que mai
arribarà a fer-se fosc en els ulls dels que
ostenten un crit d’ocells en declinar
les parpelles? Amb els peus exiliats,
sostinc, a la falda, els vents i les ombres,
per emparar les dunes: tan fràgils a l’hora de la posta.
Graça Pires (1946-)

(Traducció del portuguès: Núria Busquet Molist 24/05/2014)

Les paraules pesen

~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

Les paraules pesen.

Un text no diu mai el dolor de les coses petites,
d’allò quotidià atrinxerat entre compromisos,
de les trames d’afecte, de l’exili anunciat
en el caminar inquiet de les dones. 
De rostre en rostre, la cal·ligrafia de l’amor
implorà el record de paraules embruixades
i, com si hagués, el llenguatge,
de travessar el temps, ascendiren,
sobre els dies, constel·lacions sonores.
Però jo, que no m’uneixo als calendaris
ni crec en promeses vocals,
vaig fugir, els punys febrils,
braços enllaçats

a un futur marginal, de tota lògica.

La possessió de la nit, en la qual em vull lluna en totes les fases,
em porta a glossar pors en un cabdell de rimes imperfectes.
La ciutat té colomes que m’empaiten sense adonar-me’n.
Tinc un aqüeducte modelat als ulls

i un diluvi vermell en el dibuix del pit. 

Graça Pires (1946-)
(Traducció del portuguès: Núria Busquet Molist 07/12/2013)