Des del pont més alt de la meva infantesa

 
Des del pont més alt de la meva infantesa
potser es veu el mar. Hi ha d’haver algun lloc,
on es trobin els vaixells per morir
sobre les quilles.
Qui diu que mai
arribarà a fer-se fosc en els ulls dels que
ostenten un crit d’ocells en declinar
les parpelles? Amb els peus exiliats,
sostinc, a la falda, els vents i les ombres,
per emparar les dunes: tan fràgils a l’hora de la posta.
Graça Pires (1946-)

(Traducció del portuguès: Núria Busquet Molist 24/05/2014)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s