Les paraules pesen

Les paraules pesen.

Un text no diu mai el dolor de les coses petites,
d’allò quotidià atrinxerat entre compromisos,
de les trames d’afecte, de l’exili anunciat
en el caminar inquiet de les dones. 
De rostre en rostre, la cal·ligrafia de l’amor
implorà el record de paraules embruixades
i, com si hagués, el llenguatge,
de travessar el temps, ascendiren,
sobre els dies, constel·lacions sonores.
Però jo, que no m’uneixo als calendaris
ni crec en promeses vocals,
vaig fugir, els punys febrils,
braços enllaçats

a un futur marginal, de tota lògica.

La possessió de la nit, en la qual em vull lluna en totes les fases,
em porta a glossar pors en un cabdell de rimes imperfectes.
La ciutat té colomes que m’empaiten sense adonar-me’n.
Tinc un aqüeducte modelat als ulls

i un diluvi vermell en el dibuix del pit. 

Graça Pires (1946-)
(Traducció del portuguès: Núria Busquet Molist 07/12/2013)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s