Troncs

 

 

Potser és la por que sento quan penso en els troncs.

En els trossos dels arbres que dius que hem de cremar,

un a un, per no cremar el bosc, d’un plegat.

Em fa por no ser un tronc prou a punt per cremar-se.

Em fa por cremar el bosc, de tant foc que sento a les branques.

Em fa por, finalment, no ser un tronc ni una branca,

ni un arbre tan sols. Ser una dona, només, i tu un home, només.

I tots dos, un miratge.

I que això que veiem com un bosc sigui un dia, només, clariana.

Potser és por, penso jo, o és potser que vull tant la calor d’aquest arbre

que cremar tot el bosc se m’antulla un destí inevitable.

Núria Busquet Molist (10/12/2013)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s