La barqueta blanca

Allà, sobre el Celio brilla esplèndida
en marbre blanc la nau menuda
suspesa a la corda invisible
casa que trem trem mortal
en un vespre de porpra ofegada
abans la nit blanca s’allargui
la quilla oscil·lant sobre l’aigua mare
lluny del remolí la proa vers el Tirrè.
Barqueta encallada en esculls
que lluita i afeixuga el mal
del naufragi tres cops has fugit!
Nosaltres, prudents en el viatge
enfonsats per cavar solcs endins on el mar
és mar i silent al cel arreplega els rems.
Gabriella Sica (1950-)
(Traducció de l’italià: Núria Busquet Molist 09/07/2014)

Els estornells de l’estació Termini

 
Volen en gernació, d’aparença convulsa, els estornells
vénen del camp a la ciutat cercant refugi
seguint les normes, un xiscle i grinyols breus
dibuixen triangles al cel i llargues línies
que s’apressen i muden el gruix i la forma
negres núvols sanefes al sostre fulgors de la vida
mentre caminem, cots els caps i corbats,
per l’estació entre els arbres dispersos al vespre
van d’aquí cap allà, amunt i avall, frenèticament
volar en bandada és la defensa trepigs maniobres,
extrems alleujaments l’alarma en el silenci,
dibuixen al cel l’angoixa la tempesta terrible
d’ànimes en pena abatudes pel temps fred
a terme les ales alçades a la desembocadura de la prosa.
Gabriella Sica (1950-)
 
(Traducció de l’italià: Núria Busquet Molist 29/12/2013)