Volen en gernació, d’aparença convulsa, els estornells
vénen del camp a la ciutat cercant refugi
seguint les normes, un xiscle i grinyols breus
dibuixen triangles al cel i llargues línies
que s’apressen i muden el gruix i la forma
negres núvols sanefes al sostre fulgors de la vida
mentre caminem, cots els caps i corbats,
per l’estació entre els arbres dispersos al vespre
van d’aquí cap allà, amunt i avall, frenèticament
volar en bandada és la defensa trepigs maniobres,
extrems alleujaments l’alarma en el silenci,
dibuixen al cel l’angoixa la tempesta terrible
d’ànimes en pena abatudes pel temps fred
a terme les ales alçades a la desembocadura de la prosa.
Gabriella Sica (1950-)
(Traducció de l’italià: Núria Busquet Molist 29/12/2013)
Núria Busquet Molist 