Desitjar que m’estiro sobre el llit i m’obres les cames, i la teva boca desitja una altra boca més avall. I notar com trobes el que desitges i jo desitjo que entris ja. Desitjar sentir el teu ventre movent-se sobre meu, aplacant les meves ànsies desitjant-te ben endins. Desitjar que omplis l’espai buit de l’interior. Color fosc, de lluna plena, endinsant-te en els racons que desitjo en nits d’insomni. Amb els dits molls de desig.
El desig del teu monstre em vol sotmetre, i jo em deixo, és clar, ho desitjo. Atura’t ja i escolta’m. No temo no desitjar-te. Temo no desitjar-te el cos, només. Et desitjo el cos, sí, és clar, ara en la distància, i l’ànima sempre, en l’infinit. És el que més desitjo: un tot magnífic, fort, delerós. Fes-me teva en el desig i desitja’m amb el cor, amb el ventre i amb el cap. Només llavors, quan tot trempi, em deixaré desitjar.
I sí, desitjaré petons molls, i carícies, i t’estimos. I cunnilingus, és clar.
El desig del teu monstre em vol sotmetre, i jo em deixo, és clar, ho desitjo. Atura’t ja i escolta’m. No temo no desitjar-te. Temo no desitjar-te el cos, només. Et desitjo el cos, sí, és clar, ara en la distància, i l’ànima sempre, en l’infinit. És el que més desitjo: un tot magnífic, fort, delerós. Fes-me teva en el desig i desitja’m amb el cor, amb el ventre i amb el cap. Només llavors, quan tot trempi, em deixaré desitjar.
I sí, desitjaré petons molls, i carícies, i t’estimos. I cunnilingus, és clar.
Núria Busquet Molist 