A voltes fosquegen

 

A voltes fosquegen,
em subjuguen amb força
recòndits racons del meu cor.
Amb obstinada escorça
Pugno amb vigor
l’aranya,
que em menja l’entranya.
A l’orsa.
Amb foc.
Prevalc.
La llum: tot ho pot.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s