A voltes fosquegen

~ Núria Busquet Molist
 

A voltes fosquegen,
em subjuguen amb força
recòndits racons del meu cor.
Amb obstinada escorça
Pugno amb vigor
l’aranya,
que em menja l’entranya.
A l’orsa.
Amb foc.
Prevalc.
La llum: tot ho pot.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s