Feminista amb els llavis pintats

 
Jo sóc feminista. Em maquillo, em depilo, em tenyeixo el cabell. Porto roba interior. Sovint amb puntetes i colors llampants. M’estimo i em sento bonica. M’agrada mostrar com em sento.
Sóc feminista. Estimo, no, adoro, els homes. Faig sexe amb ells sempre que puc i que em deixen. Hi prenc cerveses. Hi dino, hi sopo. Hi parlo. Hi treballo. Gaudint, ells i jo, de les respectives llibertats.  Són, seguríssim, els millors companys de viatge. I vull, també per ells, un món millor.
Sóc feminista perquè sóc una dona. I vivim en un món on les dones són, encara, un apèndix dels homes. I penso que el gènere d’una persona no justifica cap desigualtat.
Sóc feminista perquè estimo el meu sexe. I no vull que ser lliure i mostrar-ho suposi una excusa per ser violada. Perquè milions de dones del món ni tan sols sospiten que tenen drets. Perquè no vull que cap persona odiï el cos amb què va néixer per culpa d’estàndards absurds que entre tots hem creat. Vull que el valorin, el respectin, l’estimin, sota qualsevol circumstància.
Sóc feminista perquè tinc una professió que vull que valgui a final de mes igual que la d’un home. Perquè tinc un cervell i un úter, i tots dos funcionen alhora.
Sóc feminista perquè sóc mare, i vull gaudir d’aquest fet sense sentir que porto el sacrifici a la sang. Perquè a diferència de les dones que m’han precedit, jo sí, vaig poder, d’alguna manera, triar, i vull que les meves filles també triïn un dia, amb total llibertat. El mateix, exacte, que desitjo pel seu germà.
Sóc feminista perquè sóc persona, i no vull que un altre ésser hagi de vendre el seu cos per poder sobreviure o alimentar l’horror de les màfies que l’han fet esclau, ni renunciar al seu plaer per cruels i assassines raons culturals, ni sentir-se assenyalada per avortar, havent pres una decisió tan brutal.
Sóc feminista perquè faig el que em sembla sense causar cap mal, i no vull rebre escopinades d’aquells i aquelles que creuen saber què ha de fer una dona com cal. Perquè quan defenses el que és just i el que és digne és necessari ser radical. Perquè homes i dones hem d’estimar-nos i viure plegats.
Jo sóc feminista. I escric aquestes paraules amb talons, arracades, i les ungles i els llavis pintats.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s