Gemecs ofegats
d’angoixes humanes,
desperta
el matí.
Cisallen
remors de l’absurd
el seu cos.
Jove recança.
L’etern escrúpol
del goig culpable
flameja
dins seu.
S’entesta
a fruir
del camí
amb compulsiva frisança.
Espantar
la mort
acuitant
amb plaers vacus
l’inefable destí.