Com la dalla afilada que cisella amb sadisme obstinat la pell adés tendra.
Nits de combat contra els gossos salvatges. Fumeja encara la cendra.
Com el mossec subtil del destí que em mena vers l’ombra esquiva
Cants de sirena i vaixells fal∙laços encalçant albatros. A la deriva.
Com la substància viscosa i feliç que amara els meus solcs amables.
Clapoteig de subjectes subtils en camps de cargols. Somrient, el diable.
Com tu, com jo, bategant improbables palps de tendresa en cossos estranys
Buscant-nos en nits de desig entre lletres, i textos.
I tots aquells altres enganys.