Un ocell lliure saltironeja darrera del vent
i sura riu avall fins on la corrent s’acaba
i en els raigs taronges del sol capbussa l’ala i gosa reivindicar el cel.
Però un ocell que sotja de reüll la seva estreta gàbia
pot veure poc a través dels barrots de la ràbia
té les ales sotmeses i els peus lligats, perxò obre la gola per cantar.
L’ocell engabiat canta amb un refilet espantat
Sobre coses que ignora però sempre ha anhelat
I se sent la seva cançó, a la llunyania,
Perquè l’ocell engabiat canta sobre la llibertat.
L’ocell lliure pensa en noves brises
I el balanceig suau del vent entre arbres que sospiren
I cucs grassos que esperen fidels en un prat que les postes de sol il.luminen,
I es creu mestre del cel.
Però l’ocell engabiat està aturat a la tomba del son
Crida fort la seva ombra, en l’esgarip del malson
té les ales sotmeses i els peus lligats, perxò obre la gola per cantar.
L’ocell engabiat canta amb un refilet espantat
Sobre coses que ignora però sempre ha anhelat
I se sent la seva cançó, a la llunyania,
Perquè l’ocell engabiat canta sobre la llibertat.
Maya Angelou (1928-2014)
(Traducció de l’anglès: Núria Busquet Molist 22/07/2013)
Núria Busquet Molist 