No té cap nansa, la llengua
que ens permeti sostenir-la
i gravar-hi signes per ser recordada.

És un riu, aquesta llengua,
un cop cada mil anys
muda el seu curs
desvia el seu pas cap a l’oceà.

És un efluvi de la muntanya
en descens cap a la vall
i de nació en nació
creua fronteres i es mescla.

Les llengües moren, com els rius.

Els mots que avui t’envolten la llengua
i que et configuren el pensament
pronunciats entre dents i llavis
ara, avui,
seran jeroglífics confusos
d’aquí a deu mil anys.

Canta, i cantant, recorda:
la teva cançó mor i canvia
i no serà aquí l’endemà
com el vent que bufà
ara fa deu mil anys.

Carl Sandburg (1878-1967)

(Traducció de l’anglès: Núria Busquet Molist 30/09/2013)