Per poder ser com sóc ara,
amb la cara maquillada,
he hagut de matar mil dones.
Ser jo sense ser-ho massa,
o ser massa sense ser jo.
Buscar entre la foscor
els fonaments d’una casa.
Sentir els crits en la distància.
Flotar, nedar.
Hivernar durant cent llunes,
desaprendre a respirar.
Per poder ser com sóc ara
amb tota la carn desbocada,
he hagut de prendre mil cossos
i resseguir-los l’espatlla.
I jugar a contrallum
a ser jo, però no massa.
Per poder ser com sóc ara
he estripat en mil bocins
aquella llista gastada
que deia esposa i mare.
I escriure una llista nova
amb una sola paraula.
Núria Busquet Molist (19/11/2013)
Núria Busquet Molist 