Mirar avall.
Ansiejar un vent brusc,
l’entrebanc d’una pedra.
Una empenta,
un llamp despistat.
Brisa al rostre,
vertigen,
el zig-zag del cos
lleuger, una ploma.
Cop sec contra el terra.
El silenci esperat.
Mirar avall.
Mirar avall.
(Núria Busquet Molist 25/12/2013)