Covardia

Mirar avall.
Ansiejar un vent brusc,
l’entrebanc d’una pedra.
Una empenta,
un llamp despistat.
Brisa al rostre,
vertigen,
el zig-zag del cos
lleuger, una ploma.
Cop sec contra el terra.
El silenci esperat.
Mirar avall.

 

Mirar avall.

(Núria Busquet Molist 25/12/2013)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s