Ja mai més no permetré que un sant de mà allargada em tregui les espines de la tija. Les trauré jo amb els meus dits, una a una, si cal clavant-les a la pell. Hi haurà, potser, perfum de lluna clara a cada agullonada. La sang que en sortirà serà roja i ben meva, i la recolliré amb una cullera, per posar-la en un potet. A la lleixa del darrere, hi haurà potes d’aranya i escups de sargantana.

Ja res no em farà mal, en especial, cap dur cavaller mascle, el llibre no serà mai més per ningú altre. Serà per mi. Hi haurà un pou fons ple de coratge al final del jardí. Seré jo sola, la circumstància. Les passes d’una bruixa que aprèn quan fa camí.

I cada pètal del meu destí tindrà una lletra del meu nom, i quan s’acabin consonants, vindran vocals, després d’això, hi haurà la resta. Passejaré el meu cos rodó que simbolitza la conquesta. No hi haurà prínceps corrent al trot. Seré mestressa de cada cosa. Jo sóc sencera, jo sóc un tot. Mereixo un llibre i una rosa.