Ja no fa fred quan finalitza
la cerimònia atàvica
de la possessió carnal.
Res no em fa mal quan estic nua.
La carn de dona és massa tendra
per aquells acostumats a la carn crua.
No he plorat. No he dit res.
No m’he mostrat, tal com digueren
els corifeus de bona fe.
No.
Però tampoc he proferit cap so
que suposés un bri de negació.
M’he entregat, com sempre, nua.
Tal com em clama la natura:
ser presa fàcil de la depredació.
Núria Busquet Molist (28/04/2014)
Núria Busquet Molist 
Malgrat ser visible i palplable la depradació soferta en carn nua i crua de la dona, jo la desitjo inmensa cada any més… igual jo pense que no sou les úniques depredades en tant que persiguedes i alhora en desig consumades…
imagino poemes d'un esbojerrat marginal medicalitzant-se dolorit per l'estigma i la ràbia de la pobresa en tots els termes, pense en el nin xic que la seva mare treballa venent el seu cos depredat, pateix una depradació aberrant; ploro la sort dels exiliats negres, bruns i de tot color de pell emigrada, pense en la depredació dels internaments que sofreixen per forasters molts d'ells, indocumentats de segona o nula categoria reconeguda, són sols deseheretats; plore plore si encara quedessin llàgrimes encara els infectats de infeccioses i malaltisses depradacions o virus o perilloses addiccions, aquells que no tenen la sort de poseeir el sentir i la sort de ser fort intensa dona, sí perseguida i depredada, almenys si us ve de gust podeu fer una nit en la nit sexuada i al dia seguent fer fora o no, amb un crit, sigui d'alarma i sofocor ben possibles, o bé amb fort orgasme o qui sap si amb angoixes porduïdes per el corb salvatge del home amagat sota ànima negra que anit us va depredar i vau deixar-vos caure, admiro aqueixa llibertat sincerament. molt bon poema Nuria!
M'agradaM'agrada